La pansa de Massarrojos

La producció artesanal de la pansa que es duu a terme en algunes poblacions valencianes es remunta a la fi del segle XIX i principis del XX. El procés de transformació del raïm moscatell en panses que consistix a tallar la pell del gra de raïm per a reduir així el temps d’exposició al sol, un mètode que s’ha mantingut sense canvis significatius des de l’època medieval i sense modificacions des del segle XVIII fins als nostres dies, va servir de motor econòmic a moltes famílies valencianes.

La pansa de Massarrojos.

REDACCIÓ – Alícia Toledo
FOTOGRAFIA – Ethel Roca

La producció artesanal de la pansa que es duu a terme en algunes poblacions valencianes es remunta a la fi del segle XIX i principis del XX. El procés de transformació del raïm moscatell en panses que consistix a tallar la pell del gra de raïm per a reduir així el temps d’exposició al sol, un mètode que s’ha mantingut sense canvis significatius des de l’època medieval i sense modificacions des del segle XVIII fins als nostres dies, va servir de motor econòmic a moltes famílies valencianes. La producció de la pansa es va concentrar especialment als pobles de la Marina Alta, la Safor i la Vall d’Albaida, però també la podem trobar a l’Horta Nord, concretament al poble de Massarrojos. Aquesta activitat va donar lloc durant el segle XIX a una florent indústria i a la singularíssima arquitectura, típicament valenciana, dels riuraus.

El procés artesanal de producció de la pansa moscatell ha estat declarat BIC Immaterial del patrimoni valencià. I és que si bé hi ha només tres famílies, a la Marina Alta, que encara s’hi dediquen, la tradició continua viva de forma testimonial amb la realització de l’escaldà d’iniciativa popular, col·lectiva i pública, que almenys es fa una vegada a l’any en diferents poblacions com Jesús Pobre, Xaló, Montitxelvo, Terrateig, Llíber, Benicolet, Teulada i Massarrojos.

Jornades culturals

Massarrojos, després de cent anys de perduda la tradició a l’Horta Nord, va recuperar l’escaldà del raïm en 2014. “Emoció” és la paraula que li ve al cap a Carles Verdeguer quan evoca aquell dia. L’actual alcalde de Massarrojos i historiador recorda com tots els assistents es van esborronar quan es va introduir la primera “cassa” (el recipient que conté el raïm per escaldar) a la caldera del forn construït expressament per a l’ocasió. “A partir d’ací –expressa Verdeguer- tot es va convertir en una fantàstica i multitudinària festa per la cultura i el patrimoni”.

Enguany Massarrojos celebra ja la VI jornada de l’Escaldà. Serà el pròxim 6 d’octubre amb el lema “Recuperant l’escaldà a l’Horta!”. Com en edicions anteriors, la jornada serà organitzada al riurau pels propietaris del Mas del Fondo, l’associació cívica Roll de l’Ametler i l’alcaldia de Massarrojos, juntament amb la col·laboració d’altres entitats d’àmbit comarcal. El programa d’enguany repetix l’esquema d’edicions anteriors: qui vulga anar caminant haurà d’estar a les 10.30 hores a l’estació de Massarrojos, on s’iniciara la marxa cap al Mas del Fondo. L’escaldà començarà cap a les 12, acompanyada per les paraules i la música de Lluís el Sifoner. Hi haurà també un taller de maquetes de riuraus per als menuts. A les 14.30 hores se celebrarà un dinar popular amb una bona paella i una millor sobretaula.

El riurau més gran del món

El procés artesanal per convertir el raïm en pansa consistia a escaldar la fruita i deixar-la assecar al sol. Després s’estenien els raïms al llarg d’uns canyissos que eren transportats al sequer. Tot aquest procés es realitzava en una construcció específica i condicionada per a l’activitat: el riurau. Són unes naus obertes amb arcades per protegir la pansa de la humitat i la pluja, afavorint l’emmagatzematge i una constant ventilació.

“Si els riuraus estan ací, la gent ha de saber per a què servien i d’on ve la pansa”, comenta l’alcalde de Massarrojos, on trobem el gran riurau del Mas del Fondo. El seu propietari, Hèctor Cortina, amb una voluntat ferma, ha aconseguit revalorar l’espai, que ha estat catalogat com a Bé de Rellevància Local i que ha resultat ser el més gran del món.

La importància dels riuraus és inqüestionable i, no obstant això, actualment s’han derruït construccions com la del Tros de Marins de Benissa. Cal que l’administració protegisca de forma genèrica els riuraus a través de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià “perquè els propietaris reben ajudes i tinguen incentius”, comenta Carles Verdeguer.