La música, com qualsevol manifestació cultural, beu de la diversitat, de tradicions que, com els acrílics, es mesclen per a donar lloc a noves tonalitats. Els carrers de Nova Orleans ja sonaven a jazz a principis del segle XX, quan els negres procedents de diferents indrets d’Àfrica, un dia portats a Amèrica com a esclaus, havien començat a combinar els seus ritmes propis amb els de les estructures harmòniques europees. Eren noves melodies i, com moltes altres creacions d’eixa terra, varen creuar l’oceà amb el pas dels anys, igual que un dia ho feren en direcció oposada els colors que serviren de base. El jazz, desenvolupat a través de ments i folklores originàriament forans al lloc on va nàixer, es troba, avui dia, també als nostres carrers.

Malgrat la distància cultural entre el context en el qual es va desenvolupar aquest gènere i el de l’actualitat en l’Horta, Gothejazz, un festival centrat en aquest estil, tindrà lloc per seté any entre els dies 27 i 30 de juny a Godella. “Celebrem l’esdeveniment a Vila Eugènia, un edifici clau culturalment en la localitat que acull actes habitualment i que, per això, resulta pròxim”, explica Tatiana Prades, regidora de Cultura de l’Ajuntament del municipi, entitat organitzadora. Si l’elitisme és un tret que molta gent relaciona amb aquest gènere, al Gothejazz l’ambient és relaxat i tant veïns i veïnes com persones de fora del municipi han omplit l’espai edició rere edició fins a haver consolidat la proposta.

Un poble on sona jazz

La Big Band de la localitat va nàixer en 2012, un any abans que arrancara el Gothejazz, i és un dels conjunts que constituïxen el Casino Musical de Godella. L’agrupació actua al festival des de la primera edició i ho tornarà a fer en la d’enguany amb un monogràfic format per temes de José Luis Granell, el saxo alt principal.

Amb un caràcter essencialment amateur, però amb un nivell professional, la banda realitza, com l’esdeveniment, una tasca de difusió d’un estil amb el qual moltes vegades el públic general no està familiaritzat. Des del punt de vista de Manolo Valls, director de la formació, “el jazz, com la música clàssica, no és tan senzill d’escoltar perquè potser cal parar més atenció i molta gent ho vol tot fàcil”. Creu que és una música prou desconeguda “perquè no és la que està de moda, la que sona als mitjans”. “La indústria musical no li dona tants diners com al reggaeton, i això mateix passa amb la majoria d’expressions artístiques que no són extremadament simples”, afegix el mestre.

En té, però, particularitats que atrauen, agraden i fidelitzen. “És música més moderna que la clàssica”, explica Manolo. “Si pensem en els grans creadors de jazz, salvant les distàncies, veiem que tenen una manera de pensar més similar a la nostra, perquè són persones del segle XX i no del segle XVIII”, conta. “Les grans obres de la música clàssica estan compostes per persones d’una altra època, d’una societat molt distinta, un fet que no els resta gens de valor, però que fa que tal volta no resulten tan properes”, especifica Valls. Més encara, inherent al jazz es troba la improvisació, màxima expressió de la llibertat musical. “És com la societat, que ara és més lliure que en el passat”, opina. Sense oblidar, a més a més, que “sense el jazz no existiria, per exemple, el rock”

En clau femenina

En l’edició del 2018 varen ser Nina Dinamita & The Swing Milician i Rachel Therrien; en la d’enguany, Les Femmes. “Intentem posar en valor la figura femenina i busquem artistes i grups que tinguen dones al capdavant”, conta Tatiana Prades. Laura Navarro, veïna d’Alfara, és la flautista de Les Femmes, un grup format per 4 dones que actuarà en la jornada inaugural. “A la gent li sorprendrà com un instrument com el meu, molt lligat a la música clàssica, té un ús important també en el jazz”, conta. Malgrat la mancança d’instrumentistes femenines de referència en aquest estil, Laura observa que creix la inclinació per tocar música d’arrel jazzística. Tanmateix opina que l’empoderament, més present avui en dia, pot marcar un punt a favor. “Saber que el grup està format per quatre dones que fan jazz potser atraga el públic”, expressa.

Laura explica que el seu “no és un jazz pur difícil d’entendre”. Així, la formació interpreta durant les actuacions peces de Claude Bolling, que uneixen l’estil clàssic amb el jazz. D’igual manera que una sèrie de confluències donàren com a resultat un nou gènere musical als Estats Units, els sons continuen convivint amb altres, contagiant-se. La cultura és viva i muta, de vegades es tanca, i d’altres s’obri. També viatja. Gothejazz és un
exemple de tots eixos processos.

A més de la “Big Band” del Casino Musical de Godella, que actuarà el 30 de juny, i les “Femmes”, que ho faran el dia 27, la programació inclou a “Le Dancing Pepa Swing Band” en la segona jornada, a David Pastor en la tercera i es completa amb l’activitat “Jazz for children”, una funció gratuïta adreçada als més joves que se celebrarà durant el matí de l’últim dia i a la qual podran escoltar-se melodies amb què xiquets i xiquetes estan ben familiaritzats.

[Show slideshow]