Carrers de museu

Meliana exhibeix als seus carrers escultures d’importants artistes locals, peces que formen part del paisatge urbà del poble. Pròximament s’instal·larà a la plaça 1 de mMaig l’obra ‘Bosc’ de José Antonio Orts

Carrers de museu

REDACCIÓ – Manuel Regidor
FOTOGRAFIA – Alamida
Meliana exhibeix als seus carrers escultures d’importants artistes locals, peces que formen part del paisatge urbà del poble. Pròximament s’instal·larà a la plaça 1 de Maig l’obra ‘Bosc’ de José Antonio Orts

La forma i volum dels cotxes, l’altura i estil arquitectònic dels edificis, els materials de construcció o els arbres i plantes ornamentals: els elements del paisatge urbà canvien atenent a modes i preferències, traent partit a l’evolució de la tecnologia o ajustant-se a la conjuntura econòmica. Les novetats desplacen i conviuen amb elements més antics i fan que pobles i ciutats canvien fins al punt que de vegades costa esforç reconéixer espais pròxims en fotografies amb certa llunyania temporal.

Els intents de millora de l’espai urbà, amb més o menys èxit, són constants; els mètodes emprats, molt diversos. De tant en tant sorgeixen elements admirables estèticament o que inviten a pensar i que converteixen l’exterior en una mena de galeria oberta. Meliana, poble d’art i horta, ha apostat, entre d’altres, per l’escultura als carrers. Algunes places exhibeixen amb orgull peces d’artistes locals com Josep Maria Rausell Montañana i el seu fill, Josep Rausell Sanchis, Juli Benlloch, Manolo Adsuara, o Paco Corell. “S’intenta que la gent gaudisca de les obres dels artistes de Meliana mentre passeja”, explica Pilar Rodríguez, tècnica de l’Institut Municipal de Cultura (IMC). “No és necessari que les escultures estiguen en llocs tancats, poden formar part del paisatge urbà”, afegeix. Per als veïns i veïnes és tot un honor que la via pública servisca com a expositor i per als visitants és un important atractiu.

Peça d’avantguarda

La mostra d’escultures al carrer de Meliana es complementarà molt prompte amb una peça d’avantguarda de l’artista plàstic, escultor i músic Jóse Antonio Orts. Assoliments com l’exposició individual “Doble Ostinato” a l’IVAM de València l’any 1997, l’encàrrec del Ministeri de Cultura de crear l’obra commemorativa del XX aniversari de l’Auditori Nacional en 2010, rebre en dues ocasions la comanda de realitzar instal·lacions sonores al Donaueschinger Musiktage -el festival de música d’avantguarda més important d’Europa-, convertir-se en el primer estranger que aconsegueix el prestigiós Premi Alemany d’Art Sonor en 2004 o que Deutschlandradio Kultur, emissora del mateix país, li dedicara el 2016 un monogràfic d’una hora, el converteixen en un creador amb una enorme projecció internacional.

La seua obra “Bosc” s’instal·larà de manera permanent a la plaça de l’1 de Maig, previsiblement a principis d’any. L’artífex la defineix com una “escultura sonora, fotosensible i autònoma” i està formada per diversos pals, cadascun dels quals disposa d’un panell solar que apunta al cel i un altre detector de llum orientat al terra. L’energia solar alimenta l’obra, que emet sons de percussió amb una intensitat que depén de la llum que rep del firmament; el ritme el determina la llum reflectida al paviment. L’escultura es va dissenyar tenint en compte la plaça que l’acollirà i no resta espai als vianants, ja que poden passejar entre els posts. La immersió en la peça és, de fet, un dels seus atractius. “Vull que el visitant reflexione sobre l’entorn natural, especialment, sobre els ritmes de la natura, que els confronte amb els seus propis”, explica l’autor. Orts afirma que es tracta d’una creació molt avançada, inclús en la seua producció. “Aquesta és la millor obra que puc fer en aquests moments”, afirma.

Una altra escultura contemporània present a Meliana és “M”, de Paco Corell, una imponent peça que dona la benvinguda al municipi per la part sud. “No és fàcil d’interpretar, però les persones amb certa sensibilitat sí que veuen que representa la lletra M”, comenta el creador. “Les persones en general entenen la figuració, l’abstracció costa, però hauríem d’acostumar-nos a ella”, opina. Com l’anterior, Paco Corell també convida a la reflexió. “Molta gent no sap què és aquesta escultura, però em dona igual, ja que el que importa és que s’ho pregunte quan la veu”.

L’any 2018, l’IMC va centrar part de la seua feina a aconseguir el reconeixement del seu fons artístic com a col·lecció museogràfica per part de la Conselleria de Cultura i a promoure les visites al Rausell, centre cultural on s’exhibeix una bona mostra de les obres. Durant el 2019 tenen previst emprendre la dinamització de les escultures al carrer amb la planificació d’un itinerari que incloga també el Rausell, la revisió de l’estat de conservació de les peces o la creació d’elements informatius.

Contemplar els treballs de què disposa Meliana permet fer un recorregut per l’evolució de l’art valencià recent en el qual les escultures instal·lades a places i vials constitueixen una part molt important. Són peces que no només formen part del paisatge urbà, sinó que també constitueixen el relat de la història artística d’aquesta localitat de l’Horta Nord.