Sense gènere

Escric aquest article amb ressaca. No us penseu, anit quasi no vaig beure, però el cap em fa voltes per tots els pensaments que em rondinen després del Dia de la Dona. D’una banda, vaig viure amb emoció el fet que milers de persones de totes les edats i condicions se sumaren a la festa del 8M. Prenguérem els carrers per a exigir Igualtat en una manifestació històrica que demostra que el moviment feminista ja no es pot aturar.

Sense gènere

Núria Garcia (Directora d’Espai Carraixet)

Escric aquest article amb ressaca. No us penseu, anit quasi no vaig beure, però el cap em fa voltes per tots els pensaments que em rondinen després del Dia de la Dona. D’una banda, vaig viure amb emoció el fet que milers de persones de totes les edats i condicions se sumaren a la festa del 8M. Prenguérem els carrers per a exigir Igualtat en una manifestació històrica que demostra que el moviment feminista ja no es pot aturar. Dins d’aquest frenesí, però, hi trobe un fort contrapés; l’obvietat de la nostra demanda em provoca una sensació semblant a la de l’endemà d’una borratxera, amb eixe solatge amarg que roman a la sang i que ens fa qüestionar-nos els excessos.

Sobrevolant els grans debats al voltant del masclisme, la violència de gènere, el sistema patriarcal i les desigualtats socials i econòmiques que patim moltes dones en diferents contextos, pose en dubte la consciència col·lectiva de la societat al llarg de la història i, més profundament, l’essència de l’èsser humà sobre una anàlisi que va més enllà de qualsevol etiquetatge genèric. Aquest sentiment barreja la decepció i la ràbia pel que considere que és el major fracàs de la humanitat.

Sovint em pregunte en quin moment començàrem a permetre la supremacia masclista i per què, tant dones com homes, no la barràrem des de l’inici. Així, el feminisme se’m presenta recobert pel tel de l’absurditat de la situació. Mai haguera hagut de ser necessari.

Però ho és. No només necessari, sinó també imparable, incloent i esperançador, perquè és un reflex de la capacitat transformadora que hi tenim, tot i els segles i segles d’immovilitat que hem suportat al voltant d’aquesta qüestió i a la qual hem contribuït de manera individual i col·lectiva.

S’acosten moments crucials en les pròximes setmanes. Triarem les persones que ens representaran políticament en l’àmbit estatal, autonòmic, local i europeu per als pròxims 4 anys i de nosaltres depén, en gran mesura, que no ens tornen a esclafar la veu amb l’endarreriment dels drets que hem anat assolint durant els últims 85 anys. És fàcil veure qui encara utilitza les dones com a ornamentació i qui està més a prop de la Igualtat, tot i que l’aprofitament polític també és evident al voltant del feminisme.

Als candidats i les candidates que tinguen l’oportunitat de governar-nos i que senten una vertadera convicció per la Igualtat de totes les persones els caldrà donar un fort colp damunt la taula i desenvolupar polítiques socials, culturals i econòmiques que erradiquen definitivament l’ostracisme de gènere que ja no estem disposades a assumir.

Hem de ser valentes i valents, també, davant les urnes.