Ausiàs March va tractar la mort, la moral i l’espiritualitat però, sobretot, va cantar-li a l’amor. “Ma llengua te ma vida é la mort”, diu un dels poemes de l’autor. La seua parla feta en versos va ocupar-se d’aquests temes transcendentals i cada línia es va expressar en català, la seua llengua i la del poble aquell moment. L’escriptor és considerat, de fet, com un pioner del pas en l’ús de l’occità a aquest idioma en la lírica. Nascut a Gandia l’any 1400, March és, juntament amb altres com sor Isabel de Villena, Jaume Roig o Joanot Martorell, un dels màxims exponents del Segle d’Or valencià, una de les èpoques de major esplendor de la nostra literatura.

La rellevància de March el converteix en referent, una figura cabdal en el món de la lírica que l’Ajuntament de Moncada va posar al centre de la Setmana de les Lletres, una iniciativa per a promoure l’ús de la nostra llengua i de reconéixer a aquelles persones que cada dia, moltes vegades sense adonar-se’n, realitzen aquesta tasca. L’Ajuntament, a través de l’oficina local de l’Agència Valenciana de Promoció del Valencià (AVIVA), va organitzar les activitats que constituïren la programació presentada entre el 12 i el 15 de desembre.
Al voltant de l’autor protagonista es va encetar la programació amb la conferència “Ausiàs March: de l’edat mitjana als nostres temps”, a càrrec de l’escriptor i professor a la Universitat de València Vicent Josep Escartí. El 13 de desembre hi tingué lloc l’actuació de “Les Flamencianes” a càrrec d’APA, i el dia 15 la Companyia Melodemodomies va visitar el municipi per a oferir el recital poètic i musical “Ausiàs March: Cant de Mort i d’Amor”, un show amb poemes musicats i acompanyats per les il·lustracions creades per l’artista Joan Castepon.

L’esdeveniment central es va celebrar el dia 14: el lliurament dels Premis de les Lletres Valencianes, uns guardons que valoren el treball que persones i institucions exerceixen en el foment del valencià. “En la Setmana de les Lletres volíem reconéixer una tasca que moltes vegades està ignorada”, explica Amparo Orts, alcaldessa de la localitat. Des d’AVIVA Moncada indiquen que les persones que treballen per l’idioma no són només les que formen part de les oficines de promoció lingüística, sinó que hi ha molta altra gent que ho fa de manera natural i que és la que realment dona vitalitat a la llengua. Sota aquesta tesi, els premis varen il·luminar la dimensió filològica de certes activitats que, de manera de vegades menys clara, contribueixen a donar solidesa a la normalització del valencià, tant com a vehicle de comunicació quotidià com per servir de base per a la creació de productes culturals. No es tracta, per tant, de fer activitats de valencià, sinó activitats en valencià.

En la modalitat d’arts escèniques, el premi va ser per al grup de teatre de Moncada. “Jo sóc pràcticament castellanoparlant i l’únic que vaig fer va ser respectar el fet que la gent del municipi viu en valencià”, conta Ruth Atienza, professora de l’agrupació. És per això que totes les obres que se seleccionen estan en aquesta llengua i si el premi, tal com explica la instructora, “visibilitza un projecte que moltes vegades no està a la vista”, fa molts anys que els seus espectacles mostren el potencial dramàtic i literari del valencià. En la varietat d’entitat cultural, el guardó es va lliurar al Grup de Danses de Moncada. “Els nostres actes i les nostres presentacions són sempre en valencià i ens agrada col·laborar amb els qui comparteixen amb nosaltres aquesta visió”, afirma Javier Furió, un dels components. L’associació realitza treballs de recerca a les arrels del folklore, una tradició en la llengua inherent a l’activitat que desenvolupa, la qual cosa aporta encara més caràcter al foment lingüístic.

La rondalla local “El cant ens dóna vida”, l’Escola de Persones Adultes, el premi Sambori, la Reial Séquia de Moncada en el seu 750 aniversari i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua varen ser les altres entitats reconegudes durant la gala, que va comptar amb la presència del periodista, escriptor i diputat de les Corts Valencianes Fernando G. Delgado, i del secretari autonòmic d’Educació de la Generalitat, Miguel Soler. També es va guardonar a l’escriptor del municipi Josep Valls i es va retre un homenatge a Carmen Alborch, escriptora, política i defensora dels valors feministes.

Indubtablement, Ausiàs March va contribuir a donar prestigi literari a la nostra llengua amb poemes que traspassaren les barreres idiomàtiques. Així i tot, no hem d’oblidar que, juntament amb individus i entitats que es dediquen de manera explícita a enfortir la salut del valencià, hi ha agrupacions i persones quasi anònimes que de forma indirecta, però igualment vital, aconsegueixen que la nostra llengua continue a la boca i als textos, als teatres i biblioteques i als mercats i barres. La Setmana de les Lletres de Moncada ha estat una merescuda mostra d’honors a algunes de les persones que fan que això siga possible.