El Casal d’Almàssera

El Museu de l’Horta es reconvertix en un espai d’apropament a la realitat del camp i en un referent comarcal en turisme sostenible, on es posa de manifest el binomi entre tradició i modernitat.

El Casal d’Almàssera

REDACCIÓ – Maria José Martínez Modelo
FOTOGRAFIA – Alamida Comunicació
El Museu de l’Horta es reconvertix en un espai d’apropament a la realitat del camp i en un referent comarcal en turisme sostenible, on es posa de manifest el binomi entre tradició i modernitat

Abraçat per camps i séquies, amb serenitat i voluntat de refugi, s’alça el Museu de l’Horta d’Almàssera, un espai que descansa en la tradició i dona la mà a la modernitat. Línies clàssiques es lliguen amb colors cridaners en un conjunt harmoniós. El dolç aroma a romer, alfàbega o llimera excita els sentits i convida a endinsar-se en un ens viu, construït amb records però que continua forjant-se. Perquè, com deia Vicent Andrés Estellés, “els amors fan l’amor; les històries, la història”; i el camp encara ha de tindre moltes històries que contar, les terres han de ser cultivades, les collites valorades. Sota este reconeixement, el Museu pretén ser testimoni de la naturalesa canviant de l’horta i de les seues gents. Uns treballs de modernització i d’ampliació de l’espai es complementen ara amb una revitalització del projecte, mitjançant una completa programació d’exposicions i noves iniciatives com la creació dels “Amics del Museu de l’Horta”. Un gran casal on posar de manifest el binomi tradició-modernitat, on generacions i experiències puguen confluir. On protegir el nostre llegat.

Cos i cor

El primer crit d’atenció que troba el visitant del Museu de l’Horta està fora, a la paret est. Un enorme mural colorit i modern dona la pista sobre la intenció d’aquest espai: és un Museu viu, un cos que camina en el present, amb l’assossec de l’experiència. “Trobarem elements de tradició amb narrativa cultural actual”, explica Joan Carles Jover, regidor de Promoció Econòmica Sostenible, qui afirma que este binomi “serà una constant en totes les accions que desenvolupem en el Museu”.

El Pla Estratègic 2020-2025 contempla una posada en valor de l’espai que ja ha començat, malgrat el retardament a conseqüència de la Covid-19. Així, ja s’han pogut dur a terme unes importants obres de modernització amb la renovació del sostre, la teulada i la fusteria, a més de la introducció d’aparells audiovisuals. Aquesta intervenció ha sigut possible gràcies a una subvenció de 10.000 euros de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, i una aportació de 2.500 euros de la regidoria de Promoció Econòmica Sostenible. El projecte es completarà amb prop de 180.000 euros del Pla d’Inversions 2020- 2021 de la Diputació de València, amb la construcció d’un edifici sociocultural annex dins del recinte, que donarà espai a “un ventall de possibilitats”, en paraules del regidor.

Pel que fa al “cor”, a la vida dins de les seues parets, l’Ajuntament i la Diputació han posat en marxa la mostra “Les veus de la memòria”, que complementa l’exposició permanent sobre la vida de l’horta. “S’ha fet un gran treball de camp per a recollir testimonis que parlen d’imatges d’infantesa, de relacions de parella o del treball en l’horta”, explica Jover. Un recull fotogràfic d’espais d’abans i la seua rèplica actual completa la mostra, una iniciativa que aprofundeix en eixe binomi essencial. Li seguirà tota una programació de projectes i exposicions, com la propera titulada “Almàssera industrial”, que donaran alé i continuïtat a un espai que pretén convertir-se en epicentre, i cor, de l’horta de la comarca.

I perquè el cos i el cor s’aviven, l’espai exterior farà la seua contribució. “Amb el programa ‘El Museu fa bona olor II’ volem convertir el nostre jardí en una aula de natura, un jardí botànic on conèixer les plantes, matolls i arbres del nostre entorn, com ara llimeres, figueres, murta, llorer, alfàbegues, romer, calèndula o geranis, entre molts altres”, explica Mari Carmen Barcos, tècnica del Museu. “És un lloc meravellós per a treballar amb els escolars, però també per a que tot el veïnat puga gaudir i passejar en un jardí tranquil i molt ben cuidat”, assegura.

Una casa de retrobament

Tota esta posada a punt i revitalització no tindria la seua raó de ser sense atendre a allò que envolta al Museu: la vida d’una horta que pateix d’un canvi generacional incert, d’unes collites poc valorades i d’un ofici moltes voltes ignorat. Per això, l’objectiu final és fer d’aquest espai un fòrum d’apropament, un lloc on els llauradors se senten representats i la societat conega la seua veritat. I per a assolir-lo, està prevista la creació de la figura “Amics del Museu de l’Horta”, una iniciativa per a recolzar el Museu a través de la qual confluiran professionals interessats a aprofundir en el valor etnològic del Museu amb diferents investigacions, així com persones jurídiques (associacions, empreses) que vulguen participar com a socis en el projecte, i particulars que troben ací un espai de reunió i apropament, des de xiquets fins a persones jubilades.

“Volem que el Museu siga la seu del Consell Agrari Municipal, i també que es puguen desenvolupar accions de promoció dels productes de proximitat, donant la mà a joves productors que, afortunadament, estan sorgint en el poble”, explica Jover. Salva Biot és un d’eixos joves agricultors. Amb 33 anys, porta ja uns quants dedicant-se al cultiu de la terra, a més de vendre els seus productes al mercadet dels dimecres. “S’ha de promocionar que l’horta està viva i per a això és important que la gent conega el que s’està fent al costat de sa casa”, afirma. “Tota iniciativa de suport és benvinguda per a una professió tan dura com la nostra”, assegura, i afegeix que el Museu “és un lloc ideal per a organitzar coses boniques i acostar el camp a la gent del poble i de tota la comarca”.

Una casa viva, en moviment, que valora el passat i mira cap al futur. Un lloc on reivindicar el paper de l’horta en la nostra cultura i identitat perquè, tornant a Estellés, “allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”. I l’horta està, i estarà, al nostre ADN.