El Castell de la Senyoria

Conta la llegenda, i també alguns cronistes i historiadors, que Sant Vicent Ferrer pernoctava en Alfara quan eixia a predicar per l’horta de València. El seu germà, Bonifaci, havia comprat en 1388 l’emplaçament i, l’any 1394, va aconseguir sostreure els seus vassalls de la jurisdicció de València, a la qual pertanyien des del repartiment de terres de Jaume I, per a convertir-se en el I Senyor d’Alfara.

El Castell de la Senyoria

Testimoni en pedra del passat d’Alfara del Patriarca

REDACCIÓ – Núria Garcia
FOTOGRAFIA – Maria Arbiol
ASSESSORAMENT – Sp_arqtec

Conta la llegenda, i també alguns cronistes i historiadors, que Sant Vicent Ferrer pernoctava en Alfara quan eixia a predicar per l’horta de València. El seu germà, Bonifaci, havia comprat en 1388 l’emplaçament i, l’any 1394, va aconseguir sostreure els seus vassalls de la jurisdicció de València, a la qual pertanyien des del repartiment de terres de Jaume I, per a convertir-se en el I Senyor d’Alfara.

Poc després, sembla que abans que el sant fóra canonitzat, l’any 1455, l’estança es va convertir en un oratori amb la imatge de l’apòstol valencià. A la part superior de tres de les parets de l’habitacle es pot llegir la quasi totalitat de la cèlebre frase apocalíptica que se li atribueix, que va ser pintada originàriament en aquella època: “Timete Deum et date illi honorem, quia vennit hora iudicii eius” (Temeu a Déu i doneu-li glòria, perquè arriba l’hora del seu judici).

La capella de Sant Vicent és només un dels racons que amaga el Castell d’Alfara del Patriarca, més modernament anomenat Palau de la Senyoria; un edifici de la noblesa medieval que té els seus orígens en antigues alqueries musulmanes i que va esdevindre en palau gòtic durant el llinatge dels Cruïlles, a qui Bonifaci Ferrer va vendre la propietat en 1396.

Al llarg de quasi dos segles, aquesta família d’arrels barceloneses va administrar el Senyoriu d’Alfara i va reformar i ampliar l’edifici fins que va adoptar una estructura semblant a la que avui en dia podem contemplar. En origen, el Castell era el centre d’una gran explotació agrària autosuficient. Comptava amb totes les dependències que necessitava: celler per a la producció i emmagatzematge, cuina amb llar i parament domèstic, dormitoris o cambres on dormien els habitants de la casa, oratori, hort, cisterna per a l’acumulació d’aigua i estable, destinat al magatzem de ferramentes de cultiu i dels animals.

La capella de Sant Vicent és només un dels racons que amaga el castell d’Alfara, que té els seus origens en antigues alqueries musulmanes»

L’any 1595 els Cruïlles venen la propietat al Patriarca Joan de Ribera, qui la cedix al Reial Col·legi del Corpus Christi, entitat que ostenta la seua titularitat fins al 1819. En l’arxiu del Patriarca consten albarans de xicotetes reformes realitzades, així com de la instal·lació de l’escut de Joan de Ribera que encara roman a la façana del Palau. Però poques intervencions hi tingueren lloc des del segle XVII fins a finals del segle XX, quan es va ensorrar una part de l’edificació.

REHABILITACIONS ACTUALS

En els anys 80 hi tingué lloc una important actuació per part de la Diputació de València, que va reformar la part del Castell que s’havia afonat i va escometre treballs de rehabilitació en tot el conjunt. Les obres salvaren l’edifici de la ruïna i el preservaren fins als nostres dies, però transformaren el seu aspecte global. Així, a la planta baixa es va modificar la finestra existent i es van obrir dues noves, que imitaven les del Palau de la Generalitat. Al primer pis es va crear una tercera obertura, còpia de les altres dues que sí que són originals del segle XV, i s’accentuaren els arcs conopials dels finestrons de la torre amb un estil més “Tudor”.

Aquesta reforma també va suposar la renovació del paviment de gran part del Palau i la retirada de les rajoles originals del segle XV. Es van rescatar de les escombraries un centenar de peces, que posteriorment varen ser rehabilitades i que avui en dia les té en custòdia l’Ajuntament d’Alfara del Patriarca.

A partir de 1995 l’Ajuntament va tramitar ajudes per a la consolidació de la infraestructura i es va encomanar un estudi detallat del Palau de la Senyoria al despatx d’arquitectura de Francisco Cervera Arias, qui havia realitzat poc temps enrere treballs de manteniment i neteja de les Torres de Serrans de València. La Generalitat va concedir en 2011 una subvenció de 60.000 euros emmarcada en el programa Ruralter i, des de l’any 2013, s’han succeït actuacions en diferents fases per a reforçar l’edificació, resoldre problemes d’humitats i rehabilitar els forjats. Fa poques setmanes va finalitzar l’execució de la V fase de la reforma que, amb el projecte de Vicent Romaní, l’arquitecte municipal, ha consistit en la retirada dels revestiments de les façanes del Castell per a substituir-les per un morter de calç més acord amb la tradició constructiva de l’edifici. La intervenció ha permés obrir “finestres arqueològiques” amb les quals es poden apreciar algunes tècniques constructives tradicionals, com ara la tapiera original del segle XV. Les futures actuacions que l’Ajuntament contempla tenen per objecte l’adaptació del Castell per a destinar-lo com a Casa de la Vila, retornant al poble el seu edifici més monumental i emblemàtic.

L’arqueologia té, a més, un important repte, ja que s’han descobert restes a una paret que presenta arcades i columnes d’estil mudèjar. Dues teories s’enfronten al voltant dels orígens de la troballa: que es tracte d’una construcció original anterior a l’edificació del Castell o que siga una reproducció neoclàssica molt posterior. En qualsevol cas, caldrà esbrinar la procedència de les restes per a definir un tros de la història del poble i continuar treballant per a perpetuar la conservació d’aquest vestigi.