Desolation row

Escolte Bob Dylan mentre repasse els reportatges abans d’enviar la revista a la impremta. Escolte Bob Dylan i sona ‘Desolation row’, i per tercera vegada en les últimes dues setmanes refaig aquest editorial. El títol de la cançó, Carrer de la Desolació, em retorna per enèsima vegada al que ha ocorregut aquest matí a l’horta d’Alboraia. Avui, 27 de setembre, han enderrocat el Forn de Barraca, el major símbol de reivindicació del territori valencià dels últims temps.

Desolation row

Núria Garcia (Directora d’Espai Carraixet)

Escolte Bob Dylan mentre repasse els reportatges abans d’enviar la revista a la impremta. Escolte Bob Dylan i sona ‘Desolation row’, i per tercera vegada en les últimes dues setmanes refaig aquest editorial. El títol de la cançó, Carrer de la Desolació, em retorna per enèsima vegada al que ha ocorregut aquest matí a l’horta d’Alboraia. Avui, 27 de setembre, han enderrocat el Forn de Barraca, el major símbol de reivindicació del territori valencià dels últims temps. Per damunt hi passarà una carretera, la carretera de la desolació del nostre paisatge, del nostre patrimoni, de les nostres arrels. Sent aflicció (també com a sinònim de desolació) en veure cap on seguim caminant, i l’escassa confiança que tenia amb l’alta política s’esvaïx entre la polseguera dels enderrocs de l’alqueria.

La decepció per com els nostres governants han gestionat el tema és més que òbvia. Entre uns i altres s’han espolsat la responsabilitat i han passat de puntetes mirant de reüll què ocorria al Forn de Barraca. Només ara, que ja no està dempeus, que totes les esperances d’aturar l’ampliació de la V-21 han quedat enfonsades, alguns s’atrevixen a alçar la veu, tard i mal, mentre mostren pancartes durant la vaga mundial pel clima que justament s’ha celebrat avui. Ja ho va dir el senyor Ábalos, que l’ésser humà és contradictori.

Això no obstant, no podem culpar -únicament- a les diferents administracions que han consentit que aquest desficaci siga una realitat. Mirem-nos una miqueta endins baix el concepte de societat. Què hem fet fins ara per protegir les arrels de l’horta? Per descomptat que hi ha hagut algunes veus al llarg dels anys que s’han oposat al projecte, persones a títol personal o baix el paraigua d’associacions cíviques que han intentat aturar l’ampliació de la V-21, però no han estat escoltades, ni tan sols pels qui ara ens lamentem obertament de la situació.

Llevem-nos la disfressa de la indiferència, que no ens para bé el trage. Si per a alguna cosa ha de servir el fet que els voluntaris i voluntàries hagen establert el Forn de Barraca com a bastió de resistència, que fins i tot quatre persones hagen sigut detingudes, és perquè despertem i comencem a defensar amb força els nostres interessos i prioritats, més enllà d’agranar únicament de portes cap a dins. Perquè l’horta és la nostra casa, la dels nostres avantpassats i, no sé vosaltres, però jo vull que continue sent la dels meus fills.

Diu Bob Dylan en una de les estrofes de la cançó: “El Titànic salpa en fer-se de dia / tots estan cridant / de quin costat estàs tu?”. Canviem el rumb, que per aquest camí ja sabem que el vaixell naufraga.