La memòria de l’Horta

El testimoni de les persones que han viscut i sobreviscut al voltant de l’horta de València s’ha deixat morir durant molt de temps, apagant-se al ritme de les vides que tradicionalment han conreat la terra. La cultura, la tradició, la forma de viure dels nostres iaios i dels seus avantpassats, els lligams amb els espais que han habitat, els costums i el llenguatge s’han anat esborrant de la memòria col·lectiva que ens defineix com a poble.

La memòria de l’Horta

REDACCIÓ – Eduard Ramírez
FOTOGRAFIA – Artxiviu / Alamida
Vinalesa recupera les paraules de les persones majors arrelades al món agrícola de la comarca amb la creació de treballs audiovisuals a través del col·lectiu Artxiviu.

El testimoni de les persones que han viscut i sobreviscut al voltant de l’horta de València s’ha deixat morir durant molt de temps, apagant-se al ritme de les vides que tradicionalment han conreat la terra. La cultura, la tradició, la forma de viure dels nostres iaios i dels seus avantpassats, els lligams amb els espais que han habitat, els costums i el llenguatge s’han anat esborrant de la memòria col·lectiva que ens defineix com a poble.

Per a capgirar aquesta situació, un equip multidisciplinari ha creat la plataforma Artxiviu, un projecte que tracta de recuperar les paraules de les persones majors arrelades en l’horta mitjançant l’elaboració i difusió de continguts culturals relacionats amb la memòria i la realitat agrícola de València. La iniciativa es concreta en la creació de treballs audiovisuals en forma de documentals, converses de vida i arxius domèstics que mostren les experiències de vida dels llauradors i llauradores de la comarca.

Un dels majors èxits d’Artxiviu de l’Horta, a banda de l’enregistrament de vídeos, és la capacitat per a generar espais de trobada, on el diàleg i la distensió són claus perquè les persones protagonistes de les històries s’expressen amb naturalitat i participen activament en la confecció i elaboració del material. Seguint aquesta línia de treball, enguany es convocarà la III edició del projecte Rec a Manta, que tracta d’animar els veïns i veïnes, sobretot les més joves, a fer servir el mitjà audiovisual per a registrar la memòria i la realitat dels seus majors. Capturar xicotets retalls de vida des d’una visió interna en un projecte col·lectiu que tracta de salvaguardar la memòria oral de l’Horta de València. En general, són vídeos curts domèstics, que fins i tot es poden gravar amb mòbils, en els quals s’entrevista a una persona amb alguna vinculació familiar o afectiva.

El projecte Rec a Manta anima a fer servir el mitjà audiovisual per a registrar la memòria i la realitat de la gent gran

Rec a Manta ha recopilat en 2016 i 2017 històries de les diferents comarques de l’Horta de València. Hi trobem relats al voltant del cotó d’Albuixech, el mercat d’Algirós, l’aparellament d’un cavall en Poble Nou o memòries d’un arrosser de Silla, entre altres. Històries contades en primera persona amb un valor cultural, agrícola i antropològic incalculable.

Ara, per a l’edició del 2018, l’Ajuntament de Vinalesa s’ha implicat en el projecte i encapçala la convocatòria amb l’objectiu de crear un grup motor a la localitat que dinamitze i promoga l’enregistrament dels vídeos. El passat 11 d’abril es va presentar el projecte a l’Espai Cultural La Nau de Vinalesa amb una selecció de fragments de les convocatòries anteriors. Com a punt de partida de la iniciativa, durant el mes de juny s’està duent a terme un taller de digitalització casolana. A través de la recuperació de fotos velles, de pel·lícules en Súper-8 o les cintes de vídeo que guardem en àlbums i col·leccions familiars, Artxiviu ha començat a rescatar i reunir una part important del llegat cultural d’aquest poble de l’Horta. Però no només es tracta de recuperar el material antic, sinó també de ressaltar les vivències i els records que envolten els objectes aportats i fomentar la creació de nous productes audiovisuals des de l’expressió compartida dels records al voltant de la riquesa del món agrícola de l’Horta Nord.