Espectacle de carrer amb Artalamar

La Pobla de Farnals celebra el III festival d’arts escèniques al barri de la Platja amb actuacions per a tota la família.

Espectacle de carrer amb Artalamar

REDACCIÓ – Manuel Regidor
FOTOGRAFIA – Alamida/ Tàndem
La Pobla de Farnals celebra el III festival d’arts escèniques al barri de la Platja amb actuacions per a tota la família.

Els escenaris canvien amb el pas d’estació. Açò, al litoral, es fa encara més evident i la Pobla de Farnals ho il·lustra a la perfecció. No només els dies són més clars i llargs, sinó que també apareixen nous elements que, com peces d’attrezzo, formaran part del marc on vivim durant uns mesos: taules i cadires omplin les terrasses, les tovalloles cobrixen l’arena i acolorides joguines pinten la platja. També hi apareixen nous actors. Als veïns i veïnes se’ls sumen els visitants que hi arriben amb els primers rajos de sol que coincidixen amb la pujada d’uns quants graus de temperatura.

Enfront d’aquesta imatge estereotipada, encara que clarament reconeixible i molt propera, va nàixer Artalamar, un festival d’arts escèniques que, per tercer any consecutiu, va portar a la platja de la Pobla de Farnals un seguit d’activitats relacionades amb les arts escèniques durant els dies 2 i 3 de juny. Aquesta iniciativa es va concebre amb un marcat caràcter de carrer: el públic no havia d’anar a buscar els espectacles, sinó que se’ls havia de trobar a les places i vies. Enguany, però, la pluja va obligar a traslladar els actes al centre cultural Veles e Vents, un canvi d’escenari que no va impedir que les persones assistents gaudiren dels diferents espectacles programats.

Quan la corporació municipal va idear aquestes jornades, l’objectiu va ser oferir una alternativa als passatemps més populars de l’estiu, unes activitats que no es basaren en el model de turisme de sol i platja, que resultaren atractives tant per als habitants com per als turistes i convidaren a persones de totes les edats. També havia de servir per a promocionar el municipi a través de la cultura abans que començara la campanya d’estiu. Finalment, es va considerar que la programació estiguera composta de peces allunyades dels circuits comercials. Així és com Artalamar va nàixer: obert i pròxim.

Per a l’organització de l’esdeveniment es compta amb Impronenas, una companyia formada per una parella del poble amb una trajectòria consolidada en el món del teatre. A banda dels seus projectes per separat, el grup realitza espectacles d’improvisació centrats en el públic familiar, aspecte indispensable en la configuració d’Artalamar. “Una de les principals característiques del festival és que realment es dirigix a tota la família”, assegura Jano de Miguel, una de les meitats d’Impronenas.

Entre les propostes d’enguany, s’han trobat actuacions teatrals i de cançons humorístiques, funcions clown (veu anglesa de pallasso) i espectacles de marionetes. Així, mentre que els infants pogueren introduir-se en el món de les arts circenses amb un taller de malabars, molts joves tingueren l’oportunitat de descobrir que el teatre d’humor adquirix més formes i estils que la dels monòlegs i altres formats més convencionals, i obres com la presentada per Juja Teatre uniren a persones de totes les edats i demostraren que existixen shows amb què gaudir de l’art dramàtic en família.

Artalamar ha servit per a reivindicar el treball realitzat pels artistes, una feina que, com qualsevol altra, cal recompensar. “Estem molt acostumats al fet que la cultura siga gratuïta, però no podem oblidar que la seua producció té darrere un treball molt gran”, afirma Jano. La intenció d’oferir activitats obertament al carrer porta aparellada la impossibilitat de cobrar una entrada a les persones espectadores. “Volem que la gent siga conscient que el treball dels artistes s’ha de pagar, per això vàrem elegir un sistema de taquilla inversa”, explica el creuetí. Puntualitza que els artistes actuen per una remuneració que es complementa amb les aportacions que realitza el públic una vegada finalitza l’espectacle. “Convidem a les persones assistents a aportar el que consideren que val el que acaben de veure, i la veritat és que sempre responen molt bé”, assenyala.

Malauradament, els problemes de les arts escèniques no es limiten al fet de creure que els espectacles han de ser gratuïts o de la falta d’empatia amb uns professionals que no ho tenen gens fàcil. “Aquest va ser un dels camps més afectats per la crisi, ja que la cultura és el primer que es retalla i l’últim que s’estabilitza”, lamenta Nuria Manzanaro, l’altra membre d’Impronenas. “A això cal sumar-li un elevadíssim IVA cultural que ens mata, la mancança d’un model de facturació que concorde amb la inestabilitat en el volum de treball que caracteritza aquest sector, l’escassa visibilitat als mitjans de comunicació i la falta de polítiques culturals estables”, afegix l’actriu.
Per aquestes raons, iniciatives com Artalamar poden contribuir a millorar la situació d’un sector especialment complicat i vulnerable. “Este esdeveniment aporta una doble visibilització”, comenta. “D’una banda, permet que la gent del carrer conega l’art dramàtic i gaudisca d’ell”, exposa la veïna. “D’altra, per a nosaltres els professionals, sempre és més fàcil que els programadors vegen els nostres treballs durant un festival”, assenyala.

La pluja no va importar i fins i tot algun dels espectacles hi tingué lloc a l’aire lliure. Artalamar va aconseguir un any més apropar les arts escèniques a persones interessades en elles, així com a altres que les descobriren per casualitat durant un cap de setmana amb una variada oferta d’activitats.