Dones, perfums i forrellats

Quantes portes romanen encara tancades per a nosaltres. Algunes ens atrevim a obrir-ne algunes. Traguem el cap i anem donant passes per a ocupar xicotets espais que habitualment han estat acaparats pels homes, tot i que sabem que d’una empenta ens poden xafar els dits.

Dones, perfums i forrellats

Núria Garcia (Directora d’Espai Carraixet)

Quantes portes romanen encara tancades per a nosaltres. Algunes ens atrevim a obrir-ne algunes. Traguem el cap i anem donant passes per a ocupar xicotets espais que habitualment han estat acaparats pels homes, tot i que sabem que d’una empenta ens poden xafar els dits.

La cultura és un dels (tants) àmbits de la humanitat en el qual la pestilència del masclisme continua infestant la societat. L’olor és especialment intensa al voltant de la producció musical, per la hipocresia dels missatges de moltes bandes que enarboren la bandera d’un feminisme que sovint no professen. A la fi, pocs són els grups consolidats que obrin la formació a la incorporació de dones, més enllà de casos anecdòtics. Podem parlar també dels cartells dels concerts i festivals, copats per figures masculines, així com de la part menys visible de la indústria musical: productors, programadors, directors de festivals, mànagers, tècnics de llum i so… Sempre són homes, més enllà de casos anecdòtics, novament.

Davant aquesta situació, la reflexió lògica ens portaria a pensar que no hi ha dones capacitades al voltant de la creació, producció i interpretació musical. Una afirmació absurda, per descomptat. Aleshores, per què no trobem més xiques damunt i darrere dels escenaris? Hi ha molt bones professionals que busquen la seua oportunitat, però han de treballar amb més constància i ferocitat que els homes perquè han de lluitar contra la capa d’invisibilitat que porten damunt. Eixe és el vertader problema de les dones músiques: ningú les veu i, així, és com si no existiren. L’espiral deriva en la mancança de referents femenins que animen a altres dones a obrir-se camí, cosa que ens fa tornar a l’inici del plantejament.

Els programadors, que habitualment no compten amb el 50% de la població a l’hora de contractar els grups, tenen la responsabilitat de transformar el panorama. En l’àmbit local són els ajuntaments i les mancomunitats els qui han de trencar amb la tendència actual mitjançant polítiques valentes que fomenten la inclusió de les dones en la indústria musical. Hi tenen una molt bona oportunitat de cara a la temporada estival, quan l’agenda d’activitats s’ompli d’atractives propostes musicals amb estils molt variats.
Fem-nos visibles. Despassem tots els forrellats i ventilem el masclisme flatulent que encara impregna la majoria dels concerts i festivals de l’Horta Nord.