Nitrato de Chile i la Mancomunitat del Carraixet organitze el segon certamen de composició ‘Horta Sonora’. Arribar a casa de l’institut, berenar i marxar al conservatori. Tornar més tard i fer els deures aprofitant les dos hores lliures abans de sopar: a la nit hi ha assaig de la banda i cal planificar bé el temps.

L’Horta cap per avall

REDACCIÓ – Manuel Regidor
FOTOGRAFIA – Nitrato de Chile

Arribar a casa de l’institut, berenar i marxar al conservatori. Tornar més tard i fer els deures aprofitant les dos hores lliures abans de sopar: a la nit hi ha assaig de la banda i cal planificar bé el temps. Aquesta podria ser la rutina de qualsevol jove d’un poble de l’Horta. És terra de músics i músiques i les agrupacions d’aquest tipus són presents a tot arreu. Infants i persones adultes; intèrprets professionals i amateurs; tots i totes, per amor a l’art, es reunixen per a fer música amb un compromís que troba verbalment la seua màxima expressió en la frase “no puc, tinc assaig”.

Així, l’horta sona a l’aigua de la séquia però també a les bandes i colles de música. Per segon any, el col·lectiu de dinamització cultural Nitrato de Chile, amb la col·laboració de la Mancomunitat del Carraixet i dels ajuntaments que constituïxen l’entitat (Alfara, Bonrepòs i Mirambell, Foios i Vinalesa), ha promogut l’exploració de les capacitats inspiradores de la comarca a través d’Horta Sonora. Amb aquesta iniciativa, s’han atorgat 4 beques per a la producció de peces sonores d’avantguarda que utilitzen l’horta com a element de creació i estiguen interpretades per agrupacions dels pobles de la Mancomunitat.

Els concerts de les obres seleccionades se celebraren els dies 11 i 18 de maig. Malgrat que estava previst que ambdues cites es realitzaren a les proximitats de l’Alqueria del Pi, edifici emblemàtic de l’horta emplaçat entre Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell, la pluja va obligar a traslladar l’acte a un espai interior.

Quatre visions

Pere Vicalet és l’autor de “L’esclat dels Söroells”, una de les peces becades. El títol, una referència al municipi d’Albalat dels Sorells, juga amb aquest nom. L’alba és l’explosió del dia, l’inici; el soroll es definix com el so no harmònic. Aquesta lectura dona una pista sobre allò que presenta l’obra, dividida en quatre parts que modulen, tal com resumix el compositor de l’obra, “del ritme a la freqüència i de la consonància a la dissonància”.

L’autor la definix com una “acció sonora pedagògica”. Per un costat, perquè la va interpretar la Banda Juvenil de la Societat Renaixement Musical de Vinalesa; per l’altre, perquè fomenta experimentar amb sonoritats diferents de les habituals. “Als assajos vaig impartir classe perquè els joves entengueren què havien de fer i després exploràvem com aconseguir-ho”, relata el músic, qui assegura que, malgrat haver treballat amb una banda prèviament, la iniciativa li ha permés fer servir noves metodologies.

“L’horta, la nostra terra”, de Joan Gómez Alemany, va ser una altra de les obres seleccionades. Com l’anterior, inclou elements electrònics, una tendència general de totes quatre. Un dels seus intèrprets és també una banda juvenil, la de Bonrepòs i Mirambell en aquest cas. “El coneixement musical augmenta amb l’experiència, però el treball pot ser sempre interessant” explica Joan en referència als joves instrumentistes. “En limitar el llenguatge, l’enriquim, ja que amb poc has d’intentar fer el màxim perquè la peça no siga avorrida”.

“Volia descontextualitzar a les bandes”, conta el compositor. “Colpejar la flauta amb la palma de la mà en la part on es posa l’embocadura” o “introduir la canya de la dolçaina en les trompetes” són algunes de les indicacions que apareixien a la partitura. A més de la banda, l’obra estava interpretada per la colla de dolçaines i tabals “La Brama”, establida al mateix municipi. La dolçaina és, de fet, l’actor principal i l’autor definix la seua producció com una “reflexió de la sonoritat d’aquest instrument”, que extrapola a la resta.

“Roig és l’esforç del llaurador, de les seues mans, de l’animal que mor o del cel de l’hivern”, comenta David Sallers, un altre dels compositors participants. “Roig” és, també, el nom de la peça composta per ell i Daniel Molina junt amb l’enginyer de so Ramir Martínez. La idea era “portar la música electrònica a una banda tradicional”, exposa. La integració d’aquestos dos elements representa a eixe home de camp —encarnat en un element molt tradicional com és la banda— que fa música al poble. Eixa persona rural podria semblar menys intel·lectual, però la pràctica d’una activitat mental com la música demostra que aquesta és una falsa concepció, que queda expressada amb la perfecta fusió de la banda i l’electrònica, un tàndem que il·lustra aquesta dualitat.

La quarta de les obres becades va ser “Jericó per a 150db”, d’Agnès Pe. La peça, que pren el nom de la Batalla de Jericó, un passatge bíblic en què s’utilitza el so com a arma, està creada per a interpretar-se a 150db, un volum que supera el límit de 120db, a partir del qual el soroll produïx dolor.

La composició va estar interpretada per la colla de dolçaines i tabals Pepe Palau de Foios i incloïa també elements pirotècnics o el so d’una botzina. “No hi ha cap jerarquia”, exposa l’autora. “Es dona la mateixa importància, per exemple, a la dolçaina que a la pirotècnia”. La parella formada pels petards i el tabal i la dolçaina encarna a la perfecció l’esperit d’Horta Sonora: dos elements arrelats al folklore es combinen, es descontextualitzen i junts produïxen una peça musical d’avantguarda que clarament es nodrix de la tradició.

Invertint maneres

Agnès va donar-li la volta a la manera en què generalment treballa. “Normalment partisc de sons que modifique digitalment, però aquesta vegada comencí de zero i vaig crear una partitura, igual que ho faria una compositora a l’ús”, concreta. Com als vídeos amb què Nitrato de Chile va promocionar Horta Sonora, en què se succeïxen imatges de l’espai agrícola posades cap per avall, l’artista va invertir la manera de fer la seua feina. D’això es tracta precisament: Horta Sonora va convidar un any més a públic, intèrprets, compositors i compositores a mirar des d’una perspectiva diferent de l’habitual i per segona vegada el certamen va aconseguir pegar-li la volta a l’horta.