Vinalesa medieval

Al 1383, a Vinalesa hi havia quatre oficis coneguts: barber, carnisser, capellà i llaurador. És a dir, llevat de tres persones, la resta del poble treballava el camp. “En molt dels casos, els pergamins de l’Edat Mitjana no especifiquen l’ocupació de les persones perquè se suposa que totes eren llauradores, però a Vinalesa sabem del barber Antoni Aparici, del carnicer Jaume Torà i del capellà Bernat d’Ari”, explica Frederic Aparisi, Doctor en Història Medieval.

Vinalesa medieval

REDACCIÓ – Jorge Pérez
FOTOGRAFIA – Grup Harca / Ajuntament de Vinalesa
Al 1383, a Vinalesa hi havia quatre oficis coneguts: barber, carnisser, capellà i llaurador. És a dir, llevat de tres persones, la resta del poble treballava el camp. “En molt dels casos, els pergamins de l’Edat Mitjana no especifiquen l’ocupació de les persones perquè se suposa que totes eren llauradores, però a Vinalesa sabem del barber Antoni Aparici, del carnicer Jaume Torà i del capellà Bernat d’Ari”, explica Frederic Aparisi, Doctor en Història Medieval.

Aparisi ha reunit en un llibre una selecció de sis documents que expliquen la història medieval del poble, un treball que estarà editat al Nadal per la Cooperativa Elèctrica de Vinalesa. El llibre recull per primera vegada un dels primers arxius coneguts de Vinalesa, aquests pergamins de 1383, on Lluís de Valeriola compra als seus germans Jaume i Vicent -tots tres fills d’Arnau de Valeriola-, la seua part del senyoriu de Vinalesa per 67.000 sous valencians. Arnau de Valeriola va ser un dels banquers i comerciants més poderosos de València llavors, el més important del segle XIV, també procurador del rei i síndic de València.

La Cooperativa de Vinalesa, amb motiu del seu centenari, va editar el 2011 un altre llibre d’història local, ‘Un passeig per Vinalesa’, obra de José Miguel Giménez Guarinos. Guarinos recull en la seua investigació l’existència d’aquests pergamins, on ara Aparisi amplia la seua recerca.

Aparisi forma part del Grup Harca, un equip d’investigadors que es dedica a la divulgació de la història medieval valenciana, amb altres dos estudiosos coneguts: Vicent Baydal i Ferran Esquilache.

L’historiador ha estat dos anys investigant aquests i altres cinc documents de l’època repartits per l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, l’Arxiu del Regne de València i l’Arxiu de la Catedral de València. “Ha sigut una faena important perquè permet fer un seguiment de l’evolució medieval de Vinalesa. Una comunitat amb entitat jurídica però que, no obstant això, no se sap quan naix exactament, ja que no existeix una continuïtat perquè des de la reconquesta de Jaume I ningú s’assentà en el lloc durant décades. No sabem quan naix la Vinalesa cristiana i tampoc no tenia parròquia, depenia de la de Foios. El poble no va tindre església fins al segle XV”, comenta Aparisi.

No sabem quan naix la Vinalesa cristiana i tampoc tenia parròquia, depenia de Fios. El poble no va tindre església fins al segle XV

El document de 1383 és important també perquè aporta per primera vegada una relació extensa de totes les persones amb possessió de terres al poble –un total de 60- i la primera llista completa de veïns, amb noms i cognoms. En eixe moment, Vinalesa comptaba amb 44 habitants. La resta d’amos eren de pobles del voltant com ara Alfara, Albalat, Meliana o fins i tot València.

L’import del morabatí

El llibre recull també altres cinc documents que corresponen a l’impost del morabatí i a proves de compravenda que ajuden a entendre l’evolució socioeconòmica del poble durant l’Edat Mitjana. En aquest sentit, un d’aquests documents consisteix en la recaptació del morabatí de 1415; un altre, de 1486, reflecteix també l’impost del morabatí del Lloch de Vinalesa de 1475; i un tercer, de 1493, informa de la recaptació del mateix impost d’eixe any. El següent documenta la presa de possesió del Lloch de Vinalesa de 1500 i, l’últim, de 1538, suposa una prova de compravenda del senyoriu per part de Francesc Joan.

Javier Puchol, gerent de la Cooperativa Elèctrica de Vinalesa i alcalde del poble, considera totes aquestes dades “necessàries per a entendre el nostre passat”. “El context de la història el considere molt interessant i el llibre està explicat amb claredat. A més a més, resulta curiós també perquè per primera vegada apareixen noms de veïns del poble”, apunta.

A banda d’aquest llibre, la Cooperativa prepara una altra edició per al 2020: una novel·la històrica ambientada al poble escrita per un veí. “Continuem col·laborant per conéixer la nostra història. Som l’empresa més antiga de Vinalesa, formem part del nostre passat i acomplim una llabor social que considerem molt important”, diu Puchol.