La Jutera de Foios

El poble de Foios va viure, amb la construcció i la posada en marxa de la Jutera, l’any 1927, la fita més important de la seua industrialització. Aquella Horta Nord de principis de segle XX vivia inserida en l’univers agrícola tradicional. Hi convivia amb la indústria petita dels voltants de la capital que sovint es podia confondre amb el món dels artesans exitosos.

La Jutera de Foios

REDACCIÓ – Ivan Brull
FOTOGRAFIA – Alamida
L’Ajuntament projecta la recuperació de l’entorn de l’Antiga Fàbrica, que va repercutir en l’evolució urbanística poble, i negocia la restauració i cessió pública del xalet i de l’espai que dona accés a la zona industrial

El poble de Foios va viure, amb la construcció i la posada en marxa de la Jutera, l’any 1927, la fita més important de la seua industrialització. Aquella Horta Nord de principis de segle XX vivia inserida en l’univers agrícola tradicional. Hi convivia amb la indústria petita dels voltants de la capital que sovint es podia confondre amb el món dels artesans exitosos. Però la idiosincràsia valenciana sempre havia vist amb bons ulls l’adveniment de les noves propostes industrials, que representaven un símptoma de modernitat i que s’havien implantat amb retard a la península ibèrica.

La Jutera va arribar de la mà d’un jueu alemany, Hugo de Bacharach. La seua condició i el seu tarannà el va fer actuar com a filantrop en els anys difícils de la postguerra. Avui té un carrer al poble. De sobte, la societat agrícola de Foios es va trobar en el món des d’una altra perspectiva i això canvià la vida del poble d’una forma considerable. A Foios arribava la inversió estrangera: el jute que s’importava per via marítima des de l’Índia i Bangla Desh i que havia substituït el cànem tradicional, els treballadors del poble i dels voltants, els vehicles que sortien carregats de productes que s’escamparien per tot arreu… De sobte, un poble menut de dos mil habitants enmig de la planúria conreada de l’Horta es va convertir en un centre industrial d’importància estatal. La realitat va canviar de forma radical. Les xifres de la producció de l’empresa van arribar a ser astronòmiques i els més de mil jornalers que hi van treballar en donen fe.

Les autoritats del poble de Foios ho van posar fàcil. Qualsevol inversió que oferira treball representava automàticament una oportunitat que no es podia menystenir. La instal·lació i les posteriors ampliacions de la Jutera, que va arribar a ocupar prop de 40.000 metres quadrats del territori dedicat als cultius tradicionals, però molt a prop del poble, no van ser cap problema i es van facilitar sense entrebancs. La localització de l’empresa no va ser triada debades. La comunicació marítima del port de València, el preu del sòl, la proximitat al tramvia de la CTFV (Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia), la bona voluntat de les autoritats, la mà d’obra barata.

No és cap secret, però, que l’evolució i el creixement de la Jutera va repercutir, i molt, en l’evolució urbanística de Foios. Amb el creixement del poble, la Jutera també es va convertir en un obstacle urbanístic important que no havia sigut previst. Després del seu tancament, a les darreries dels anys vuitanta, l’empresa multinacional Válvulas Arco va comprar les naus industrials i encara avui manté la seua activitat pròspera al poble.

Actualment, el poble de Foios té el repte d’adequar una part de l’antic entorn industrial i recuperar-lo per a la vida dels seus ciutadans. Una de les construccions que avui romanen abandonades és l’antic xalet adjacent a la Jutera, que inicialment va ser edificat com a residència per als antics directors de la fàbrica. L’actuació que es negocia pretén aprofitar l’entorn i afegir valor al poble, que a hores d’ara envolta les naus, eliminant-ne els obstacles. Ara el poble és diferent i és evident que els constructors de llavors no podien comptar amb les circumstàncies del segle XXI.

Les negociacions que es duen a terme tenen parts diferents. D’una banda, ja s’ha acordat la cessió d’una part dels territoris d’FGV de l’actual carrer de la Jutera, adjacent al xalet i a la via del tren. D’una altra banda, es mantenen converses amb els propietaris del xalet per tal de fer possible un carrer entre el l’edifici i la fàbrica que, actualment, forma part del jardí de la propietat i que perllongaria el carrer de Vicente Ruiz Soro.

Amb la col·laboració dels propietaris encara es podria arribar més lluny, perquè el xalet té interés arquitectònic i serà inclòs al catàleg municipal d’espais protegits que l’Ajuntament està promovent, i les possibilitats que ofereix són incomptables si s’aconseguira donar-li un ús públic. D’aquesta forma, l’apèndix al quadrilàter que avui suposa el xalet i que es una barrera urbanística puntual, es podria aprofitar per explicar per què la vida del Foios d’avui no es pot entendre sense la vida de la Jutera. I, si tenim en compte que en el llarg termini les actuals naus industrials podrien esdevindre territori urbanístic, el xalet pot ser l’oportunitat de mantenir un testimoni viu, capaç d’explicar a les generacions futures quina és la seua història, d’on provenen els seus dies.