La devoció a Santa Bàrbara al poble de Moncada

Santa Bàrbara és una santa llegendària del segle III, molt popular perquè protegeix dels llamps i de la mort sobtada i violenta, i a més és la patrona de miners i artillers.

La devoció a Santa Bàrbara al poble de Moncada

REDACCIÓ – Nelo Vilar
FOTOGRAFIA – Moncadapèdia

Santa Bàrbara és una santa llegendària del segle III, molt popular perquè protegeix dels llamps i de la mort sobtada i violenta, i a més és la patrona de miners i artillers.

A Moncada, la tradició diu que el seu patronatge s’inicia quan el divendres 27 de maig de 1701 s’encomanaren a la santa per a demanar la seua protecció contra una tronada que amenaçava el terme, un fet que s’homenatja en les festes patronals del 9 de setembre. També se celebra la festivitat de Santa Bàrbara el 4 de desembre, dia del seu naixement.

L’ermita de Santa Bàrbara està datada a mitjans del segle XVII, pareix ser que sobre una ermita més antiga dedicada a Sant Ponç. Si això és així, la devoció a Santa Bàrbara precedeix el fet miraculós de 1701, a partir del qual va esdevenir patrona del poble.

Per entendre la devoció a Santa Bàrbara en el temps hem buscat notícies de la seua festa a Moncada en l’Arxiu de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura, que han destriat pacientment a Moncadapèdia. Així, en el diari La Paz de Murcia (dissabte 4 de maig de 1867) s’anuncia la participació de Moncada en les celebracions pel 2n Centenari de la Mare de Déu dels Innocents màrtirs i Desemparats, al maig de 1867. La representació de Moncada desfila en processó entre altres 28 pobles, amb la imatge de Santa Bàrbara i una banda de música. A la processó assistiren gegants i cabuts, persones acollides als establiments de caritat de la ciutat de València, representants dels 29 pobles, gremis, i tot tipus de personalitats civils i religioses.

Este model d’esdeveniment pietós de masses es realitza en un moment de gran conflictivitat social, caracteritzat entre altres coses per les manifestacions polítiques de conservadors (sovint carlins, que ja havien iniciat dos guerres i estaven a punt de declarar la tercera) i liberals o revolucionaris. En qualsevol cas, el que veiem en esta notícia és que a meitat del segle XIX Santa Bàrbara era la santa que millor representava al seu poble -i, a més, que possiblement ja hi ha via una banda més o menys formal que l’acompanyava, abans de la data oficial de la seua fundació, en 1872.

Com a exemple de manifestació política-religiosa, en El noticiero balear de dijous 3 de novembre de 1892, s’informa d’una romeria multitudinària que eixia de València per arribar a l’ermita de Santa Bàrbara. Es tractava d’una formació de grups “quasi militar” identificats amb estendards, carregats d’escapularis, rosaris i medalles, amb bandes de música, rebuts en cada poble per autoritats i clero, amb arcs vegetals, vols de campana, visques a la religió, al Papa-rei i a Santa Bàrbara. A l’ermita es va dir missa; per arribar a tots els fidels es van pronunciar cinc sermons simultàniament. Es diu que acudiren 12.000 persones a l’ermita, que en el moment de la consagració s’agenollaren a un temps mentre volaven al vent els estendards i trenta-set bandes de música tocaven la marxa reial.

Un incident: prop de Benifaraig, davant d’una taverna, es va fer un arc de carabasses i es va encatifar el pas amb trossos de carabassa, una irreverència a què els romers van contestar amb himnes i marxes.

Però per a entendre les festes de Santa Bàrbara en el seu aspecte més lúdic i popular llegim El Regional: órgano de la comunión tradicionalista, que en 1897 reprodueix detalladament el programa de festes als sants patrons de Moncada i destaca el paper de la “reputada música de dicha villa, con su banda de cornetas”. Ací es parla detalladament de les confraries, del repertori que ofereix la banda en concert, de les misses i predicadors, de les processons, les cucanyes, la cavalcada, les joies d’haques i els castells de focs artificials amb pirotècnics de Benimàmet, Paterna i Godella. Al remat, estes són les festes que perduren, despolititzades i obertes a totes i tots.