“El patrimoni popular és la nostra essència, sense això no som res”

Jesús Coiduras és un conegut versador d’Almàssera, tasca que fa perviure una part important de la nostra cultura de poble. Amb motiu del confinament, aquest historiador de l’art de 35 anys ha hagut de celebrar la seua data més especial, la Mare de Déu, d’una manera diferent. Junt amb el seu veïnat, organitzaren una emocionant vesprada de versos des dels balcons.

“El patrimoni popular és la nostra essència, sense això no som res”

Entrevista a Jesús Coiduras, versador d’Almàssera

REDACCIÓ – Jorge Pérez
FOTOGRAFIA – Cedida per Jesús Coiduras
Jesús Coiduras és un conegut versador d’Almàssera, tasca que fa perviure una part important de la nostra cultura de poble. Amb motiu del confinament, aquest historiador de l’art de 35 anys ha hagut de celebrar la seua data més especial, la Mare de Déu, d’una manera diferent. Junt amb el seu veïnat, organitzaren una emocionant vesprada de versos des dels balcons.
  1. Com ha sigut la celebració de la Mare de Déu d’enguany?
  2. Quedar-nos sense la celebració ha sigut una llàstima perqué per a nosaltres és el dia més especial de l’any, el més bonic. Però ja sabíem des de fa temps que no podríem fer-la. Com que no vam poder eixir al carrer ni fer la peregrinació a València, vam pensar de fer alguna cosa diferent. El dissabte 9 de maig, la vespra, tot el veïnat del carrer Salvador Giner vam eixir als balcons per a commemorar la data. Ens vam reunir en la distància per a recitar els versos i estar junts d’alguna manera. Versos d’una veïna de quan era xicoteta i d’altres meus. Va ser molt bonic, curiós i emocionant.
  3. Quanta gent va participar-hi?
  4. N’èrem 6 famílies, veïns del poble que ens coneixem de tota la vida. La gent havia decorat els balcons amb llums, imatges i cobertors de la Mare de Déu. Després vam finalitzar amb un sopar de pa i porta, cadascú en l’entrada de la seua casa, xarrant i passant l’estona allà.
  5. Una experiència especial, juntar-vos, a més a més, en un moment de confinament que pot ser de soledat per a moltes persones.
  6. Molt especial, la recordarem sempre perquè fer veïnat és el més important. Hem aprés la importància de fer poble en moments com aquests.
  7. Com va començar el teu camí de versador?
  8. En ma casa sempre hem sigut molt de la Mare de Déu, sobretot la meua iaia. Als 12 anys vaig començar a dansar. A poc a poc em va interessar cada vegada més el nostre folclore, anar de processó… Però va ser gràcies a una xica d’Albalat dels Sorells, Tere Rollo, que em va passar uns textos que recollien tradició oral dels nostres pobles, versos que havien perviscut oralment de generació en generació; populars, fets per la gent d’a peu, per llauradors i d’altres. N’és tradició del poble, no una cosa elitista. Tere va ser fonamental en la meua vida com a versador, va faltar fa temps, cosa que va ser un colp molt dur. Jo vaig estar malalt i em vaig fer la promesa de continuar versant i divulgant la nostra tradició.
  9. Teniu més artistes en la família?
  10. No, soc l’ovella negra, el “raret”. Però la família ho viu molt emocionada perquè també porten el meu mateix sentiment.
  11. Quina és la clau per a emocionar la gent quan recites?
  12. El més important és el sentiment que portes dins, que siga real perquè arribe a la gent. Ha de ser una cosa molt sentida, no teatre, sinó traure els versos de molt dins. El que faig i dic és perquè ho sent de veritat.
  13. Un aspecte que crec que és millorable és que falta una catalització de talents. A molts pobles es troba a gent que té molt de talent i falta dirigir-les cap a un mode de vida que podria ser molt bonic per a ells i elles. Potser mai no es plantegen dedicar-se a la música perquè ningú no els ho ha dit.
  14. Però ser versador també suposa conéixer una tècnica.
  15. En té molta. Cal versar com si parlares però exagerant, marcant molt les comes, el silencis. Posar l’accent en un moment de més èxtasi o de més pujada, marcar les “os”… El problema dels versos que habitualment faig és que són llargs; és important saber quina estrofa és la següent.
  16. Una cosa que has apuntat abans és la importància de la teua tasca per mantindre viu el nostre patrimoni popular…
  17. Jo he estudiat Història de l’Art, i sempre m’ha interessat la nostra cultura popular. La gent major del voltant em contava històries dels pobles, cançonetes, versos, poemes… Tot això ho he arreplegat i guardat. Preservar eixe patriomi és molt necessari perquè sense això no som res, és la nostra essència. Parla de coses que ja no es fan, oficis que hem perdut, paisatges que no hi estan… No podem oblidar-ho perquè expliquen com som, sense saber-ho no podem avançar cap al futur.
  18. El nostre vincle amb la nostra terra.
  19. Ací tenim una identitat i unes tradicions particulars. Són la nostra riquesa: el nostre folclore, la nostra llengua i la nostra cultura.
  20. Ets jove i et queda corda, però la joventut del teu voltant té interés per continuar la teua faena?
  21. Tinc 35 anys, encara em queda temps, però sí que veig xiquets que poden seguir la tradició. De fet, al poble faig classes per a ensenyar-los a versar… Estic segur que algun dia em podré jubilar tranquil perquè el nostre folclore té molt de futur.