Arromangades per a sembrar el present

L’associació cultural Macarella fa 20 anys de funcionament, des de l’arrelament, la interacció i la dinamització de Bonrepòs i Mirambell. Per això xarrem amb algunes de les seues protagonistes, Roser Santolària, Xusa Alemany i Amparo Monzó.

Arromangades per a sembrar el present

20 anys d’activisme de l’associació cultural Macarella de Bonrepòs i Mirambell

REDACCIÓ – Eduard Ramírez
FOTOGRAFIA – Associació Cultural Macarella

L’associació cultural Macarella fa 20 anys de funcionament, des de l’arrelament, la interacció i la dinamització de Bonrepòs i Mirambell. Per això xarrem amb algunes de les seues protagonistes, Roser Santolària, Xusa Alemany i Amparo Monzó. I mentre expliquen les diverses activitats que impulsen, a ritme d’una per mes, em ve a la memòria que en el cotxe sonava Leño amb la idea insistent que bé poden encarnar la gent de Macarella: “Tenemos una historia y algo que decir… No se vende el rock’n’roll”.

L’associació Macarella començà a partir del nucli de persones actives que el 1994 formaren el Bloc de Progrés Jaume I. Havien promogut setmanes culturals, exposicions i actes com “Carraixet viu i net”. Amb la incorporació de més gent assumiren el nom de la senda que arriba des Bonrepòs i Mirambell fins a Foios. El camí de Macarella separa el terme municipal de València dels pobles de l’Horta Nord, i rememora la història de les dones que anaven a treballar a la fàbrica de sacs La Jutera. L’associació té els objectius de fer cultura i fer poble, per l’ús i la defensa de la nostra llengua i el territori. Un arrelament creatiu a favor d’un futur que valore l’entorn i la convivència. Transversals com diu Roser Santolària: “A partir de l’amor a la llengua res em pareix sobrer, és positiu exhibir-la amb bellesa, en un cartell, en un text, en una presentació pública, en un acte ben organitzat…”.

Realitzen activitats com ara excursions, des de l’entorn més proper, amb la baixada anual del Carraixet, fins a visites que permeten conéixer el país i sentir-lo més proper. També la promoció de la pilota, començant per recuperar-ne el joc al carrer, i ara el poble disposa del “trinquetet”. Continuen organitzant la festa de cultura popular en col•laboració amb l’escola i la viuen al carrer. Cada any en un, que s’acompanya d’una exposició sobre la història d’eixos carrers i els personatges que els donen nom. El sopar que feien el divendres de la setmana cultural ha esdevingut el Sopar Estellés, que manté el to més popular d’aplegar-se al voltant d’una taula i compartir poemes entre els mateixos comensals.

Per Pasqua fan un taller de catxirulos, per a obrir l’estiu la foguera de Sant Joan en el carrer, i al setembre el taller de fanalets de melons. Estes activitats enguany no s’han pogut realitzar a causa de les precaucions davant el coronavirus, per tal d’evitar les aglomeracions. El seu club de lectura està planificat des d’una dinàmica assembleària, amb 4 reunions anuals, i ha viscut un creixement notable. La darrera reunió al setembre la tornaren a poder fer presencial, com a mostra de les ganes de reprendre la marxa habitual. Altres activitats que recuperen el contacte presencial són les jornades de voluntariat ambiental organitzades amb Agró, per al control de les tortugues en el Pont Sec, i la celebració de l’homenatge a Jaume I amb el passacarrer musical del 9 d’octubre.

Un altre element definitori de l’activitat de Macarella és la revista Plaerdemavida, que ha assolit 65 números amb una evolució cap a la millora del disseny i la major especialització en els continguts. Inclou temes de debat (a partir de l’editorial ‘Aixeta’ que comenta
l’actualitat), entrevistes, amb aportacions culturals i d’investigació històrica, i una contraportada poètica punyent. Ara com ara n’editen 150 exemplars, per al centenar de socis propis, més 30 subscripcions externes i alguns altres per a distribució lliure en el poble. Cultura i opinió amb intenció d’implicació social crítica, perquè en la Macarella “descartem que qualsevol temps passat va ser millor”.